dimecres, 6 de juliol del 2016

L'espurna que ha encès les flames


S'ha acabat. La sisena temporada de Game of Thrones ha abaixat el teló de la millor manera. L'últim episodi, per mi el millor de la temporada, ha començat fort. Primer per la música, l'únic que s'escolta durant els primers minuts. Després, el ritme lent de l'escena que et prepara per alguna cosa, tot i que no saps què. Finalment, el poc diàleg que dóna més força al moment. Crec que els primers 10-15 minuts són el reflex de la venjança de la Cersei cap a tots aquells que li han fet mal o li han tret quelcom. I, igual que la Cersei, la sèrie s'agafa el seu temps per preparar el moment i destruir a tots els seus enemics. Ara bé, la seva crueltat i les ganes d'acabar amb tots provoca la mort del seu únic fill, una mort que no t'esperes, en silenci i impulsiva. En Tommen era l'únic que la feia humana i la seva mort, per altra banda necessària, ha obert la porta a una nova Cersei. Un personatge, que ja era fosc, però que ara ho serà més (el vestit negre que porta en l'últim episodi contrasta amb els que havia portat, sempre de colors vius) i que, per fi, ha aconseguit el que anhela des de la primera temporada: poder. Però a quin preu? Ja no li queda cap fill i la mirada final d'en Jaime quan seu al trono està plena de decepció, rebuig i una mica de por. Qui sap, potser l'encarregat d'acabar amb el monstre en què s'ha convertit serà ell.
A l'altre costat del mar hi ha la Daenerys que continuava  al mateix lloc lamentant-se; però, en els dos últims episodis recuperem la Daenerys del principi. Ja ha madurat i ha arribat el moment de tornar a casa, a Westereos, i no torna sola. Després de l'incident a Dessembarco del Rey, la reina drac té nous aliats com és la casa Tyrell i la casa Martell que s'uneixen als Greyjoy. Tot el que comporta l'arribada de la Daenerys al continent queda reflectit en la imatge dels vaixells a alta mar i els dracs sobrevolant-los. Una imatge potent i que preveu què passarà a la pròxima temporada: guerra.
Pel que fa als Stark, després de recuperar Winterfell, aconsegueixen el suport de les cases del nord. Es pot veure una de les escenes més èpiques de l'episodi. Una escena que recorda el moment en què en Robb Stark és coronat Rei al Nord, però aquesta vegada amb en Jon Snow com a protagonista. És una senyal del que li pot passar a en Jon? Tothom recorda la mort d'en Robb, és un presagi del futur d'en Jon? Crec que, a diferència d'en Rob, en Jon té molt clar quin és el seu enemic principal. No busca venjança, de moment. Els white walkers s'acosten i aquí és on resideix la seva lluita. Per una altra banda, la Sansa rebutja la proposició del  Littlefinger. Què farà ell? Se sap que és un home perillós, amb unes grans ambicions; és més, confessa a la Sansa que vol seure al Tron de Ferro. Com ho pot aconseguir si ja no té el poder que li podia donar casar-se amb una Stark? El que hauria de preocupar a la Sansa és saber a qui donarà suport després de sentir-se rebutjat.
Finalment, queden en Bran i l'Arya. Per una banda, en Bran ens serveix per descobrir els orígens d'en Jon gràcies al seu viatge cap al passat. Simplement es confirma una teoria que molts espectadors ja sospitaven. En canvi l'Arya comença a taxar noms de la seva llista. De moment ja ha taxat els Frey, la Cersei serà la següent? Si més no, ja sabem que torna a estar al continent i que està més a prop de casa. Falta saber fins a quin punt la conduirà la venjança, ja que s'ha convertit en una gran assassina.
Tot i que l'últim episodi i, fins i tot el penúltim, fan pujar la qualitat de la sisena temporada, aquesta ha sigut fluixa. Realment, tot el que ha passat en episodis anteriors et guien cap al final. Un final, per altra banda, més obert que mai ja que tots els personatges protagonistes es mouen. Les peces de Game of Thrones avancen cap a un desenllaç que tindrà dos guerres importants pel mig: per una banda, la Daenerys conquerint Westereos i, per l'altra, en Jon contra els caminants blancs. Un gran final de temporada que desencadena tot el que passarà a partir d'ara.


S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada