El llop atrapa la presa

Avui m'agradaria tornar a parlar de Penny Dreadful, una sèrie que amaga molts misteris i personatges inquietants. La sèrie consta de tres temporades, com va dir el seu creador és com un sonet. Un sonet que tracta temes com la mort, l'esperança, l'amor i la venjança. És una sèrie que sap embolcallar temes durs amb un aire misteriós, un aire que fa sonar una alarma dins el teu cap que et diu "vigila, no et confiïs". Crec que és un dels seus encants, a part dels grans personatges que et  permeten entrar dins la història o, més ben dit, històries perquè la trama principal sempre va acompanyada de trames més petites. 

D'aquestes trames m'agradaria destacar el paper de la Lily (Billie Piper), una dona que lluita per satisfer les ganes de venjança que comença amb la seva vida anterior. La Lily canalitza tota la seva ràbia cap als homes; uns homes que tracten a les dones, sobretot a les prostitutes, com un animal, les piquen, les insulten i les degraden. Això són injustícies que ella combat amb sang i mort i intenta fer arribar la seves idees a altres dones que han patit com ella. Es podria dir que és un tipus de feminisme, molt radical. Però la Lily, igual que la Vanessa (Eva Green), són dos dones que han patit el rebuig i el menyspreu de la societat, una societat on les dones han de mantenir una aparença. Per tant, els personatges femenins són personatges molt forts i que lluiten contra els seus dimonis. En el cas de la Vanessa, la protagonista i la que porta el pes de la trama principal, ha de lluitar per conservar la seva fe amb Déu. Aquesta es veu amenaçada per Lucífer i, en moltes ocasions, es veu temptada per passar al costat fosc. Així doncs, la sèrie es fonamenta en la lluita entre Déu i el Dimoni, una lluita que marca des del primer episodi la vida de la protagonista. 

En general els personatges es complementen els uns als altres, tots estan lligats d'alguna manera i cada un ensenya un món diferent. Hi ha moments de la sèrie on els episodis es prenen el seu temps per explicar algun fet. La majoria, per no dir tots, es centren en la figura de la Vanessa i en moments del seu passat que l'han portat a on estar ara. Ara bé, els dos últims episodis, es precipiten. De cop, després de recórrer un camí llarg, però gaudint del paisatge, tot passa molt ràpid, tan que no pots acabar de digerir el que ha passat. Crec que és un problema perquè l'espectador no pot assimilar uns fets que ho canvien tot i provoquen el desenllaç de la sèrie. Per altra banda, un desenllaç que compleix totes les expectatives i que deixa a l'espectador satisfet perquè sap que no pot acabar de cap altra manera, però deixa un regust amarg ja que no s'acaba de resoldre la tensió entre els dos protagonistes. Un final, tot i ser abrupte, és un cant a l'amor. 

S.